No és veritat que no existeixin els virus per als Mac. Contra el que molta gent pensa, s'ha demostrar que si pot haver-hi virus, de fet, s'ha creat un virus a mode de proba que reb el nom de Macarena, i s'ha enviat a algunes empreses fabricants d'antivirus per fer-lis veure que és possible que un virus també afecti a un Mac. En concret, el virus Macarena ifecta els arxius que es troben al directori, i s'afageix a aquests. A més, cal dir que aquest virus només ocupa 528 bytes.
De tota manera, el cirus es pot eliminar ràpidament amb un antivirus, i no causa gaire problemes al Mac.
Així doncs, és veritat que no existeixexn virus perillosos per a Mac OS X per al moment, tot i que hem de tenir en compte que els usuaris de Mac són només en torn a un 6% de la població mundial, contra l'altre 94% que fa servir PC. És en realitat per aquest motiu per el que no hi ha, almenys de moment, virus per Mac. En tot cas, les empreses d'antivirus hauran d'anar cada cop més en compte, i sobre tot tenint en compte que els usuaris de Mac cada cop són més, i que alguns virus afecten a l'rdinador sigui quin sigui el sistema operatiu que faci servir.
25 de noviembre de 2008
21 de noviembre de 2008
El futur de la tele de pagament
Què passarà amb la tele de pagament quan la TDT s'instali definitivament a les nostres cases? Crec que el futur de les teles de pagament no està gaire clar, ja que la TDT ens ofereix més coses: diversitat de canals, possibilitat de veure múltiples canals alhora, una millora en qualitat, etc. I a més, sense pagar. M'agradarà veure com reaccionen algunes cadenes com ara la Fox o la Paramount davant l'arribada definitiva de la TDT al nostre pais. En la meva opinió, la tele de pagament serà cada cop una cosa més deixada de banda, i si segueix funcionant serà fer les taquilles com ara futbol o pel·lícules. De tota manera, per que això sigui així, Canal Satélite Digital s'haurà de posar les piles si no vol que la competència, com ara Ono, amb molta més oferta, se'l menji.
Així doncs, crec que cadenes com la Fox acabaran firmant un contracte amb la TDT i deixaràn la televisió de pagament, com ja han fet algunes cadenes com ara FDF o Disney Channel.
Per aquest motiu, en la meva opinió, les teles de pagament s'han de posar les piles amb les taquilles, rebaixar els preus, fer millors ofertes, i captar nous socis, per que l'arribada de la TDT els fa perillar.
Així doncs, crec que cadenes com la Fox acabaran firmant un contracte amb la TDT i deixaràn la televisió de pagament, com ja han fet algunes cadenes com ara FDF o Disney Channel.
Per aquest motiu, en la meva opinió, les teles de pagament s'han de posar les piles amb les taquilles, rebaixar els preus, fer millors ofertes, i captar nous socis, per que l'arribada de la TDT els fa perillar.
18 de noviembre de 2008
Apple no vol l'Adobe Flash al seu iPhone
Tot i les numbroses demandes del públic per incloure l'Adobe Flash a l'iPhone, Apple ha dit que el seu acord de condicions de serveis ho prohibeix. ¿I això què vol dir? No cal posar excuses. L'Adobe Flash és la plataforma més popular per veure grafics interactius, i tot i que Adobe diu que està treballant en una versió per a l'iPhone, Bart Decrem, el CEO dels creadors de Tap Tap Revenge (un joc de l'iPhone), declara que és "bastant escèptic que el Flash pogués arribar a ser implementat d'una manera que no violés les condicions de servei del acord al que van arribar els creadors del telèfon.
I tot aquest revolt ha sorgit a partir d ela notícia que Adobe està treballant per crear una versió de Flash per a un mòbil Windows.
Però quin és el problema de fons? Apple és una companyia que té èxit gràcies al fet que s'ho fa tot ella soleta, és a dir, que té un domini total sobre el seu hardware i també sobre el seu software, en tots els seus productes. I aquest és el problema. Que Apple no vol tenir en el seu iPhone una cosa externa a ells com ara l'Adobe Flash.
I, finalment, aquest és un dels pitjors problemes als que l'iPhone s'ha d'enfrontar. Molta gent no el compra per que no té Flash, i tenin em compte que gran part de les pàgines d'Internet treballen amb Flash, no teni-lo vol dir no poder visualitzar correctament totes aquestes pàgines. Un gran problema per el que, en teoria, és el millor telèfon del mercat.
I tot aquest revolt ha sorgit a partir d ela notícia que Adobe està treballant per crear una versió de Flash per a un mòbil Windows.
Però quin és el problema de fons? Apple és una companyia que té èxit gràcies al fet que s'ho fa tot ella soleta, és a dir, que té un domini total sobre el seu hardware i també sobre el seu software, en tots els seus productes. I aquest és el problema. Que Apple no vol tenir en el seu iPhone una cosa externa a ells com ara l'Adobe Flash.
I, finalment, aquest és un dels pitjors problemes als que l'iPhone s'ha d'enfrontar. Molta gent no el compra per que no té Flash, i tenin em compte que gran part de les pàgines d'Internet treballen amb Flash, no teni-lo vol dir no poder visualitzar correctament totes aquestes pàgines. Un gran problema per el que, en teoria, és el millor telèfon del mercat.
Ceguera als banners
La ceguera als banners és algo psicològic que no té res a veure amb el contingut del banner, amb a qui va adreçat, o amb el seu disseny. És simplement que el nostre cervell, pel sol fet de percebre que hi ha un banner, l'ignora i fa que no el veiem.
L'explicació científica per a aquest fet és que quan un estímul es repeteix molts cops (com ara l'aparició de banners a les pantalles d'inernet), desenvolupem una insensibilitat cap aquest estímul.
D'questa manera, el problema dels banners, de vegades, és que són poc útils o poc atractius. I ja no ens referim als continguts, sino al simple fet d'involucrar a l'usuari en el banner. Un disseny atractiu és fàcil d'aconseguir, però, més enllà dels continguts, si aconseguim involucrar a l'susari en el nostre banner, aconseguirem evitar la ceguera als banners.
De tota manera, hi ha qui afirma que la millor manera d'evitar la ceguera als banners és fer la publicitat el menys atractiva possible, és a dir, que quasi bé s'integri en el text quan a format, i d'aquesta manera el nostre cervell no la identificarà com a publicitatg i no ens cegarà.
L'explicació científica per a aquest fet és que quan un estímul es repeteix molts cops (com ara l'aparició de banners a les pantalles d'inernet), desenvolupem una insensibilitat cap aquest estímul.
D'questa manera, el problema dels banners, de vegades, és que són poc útils o poc atractius. I ja no ens referim als continguts, sino al simple fet d'involucrar a l'usuari en el banner. Un disseny atractiu és fàcil d'aconseguir, però, més enllà dels continguts, si aconseguim involucrar a l'susari en el nostre banner, aconseguirem evitar la ceguera als banners.
De tota manera, hi ha qui afirma que la millor manera d'evitar la ceguera als banners és fer la publicitat el menys atractiva possible, és a dir, que quasi bé s'integri en el text quan a format, i d'aquesta manera el nostre cervell no la identificarà com a publicitatg i no ens cegarà.
3 de noviembre de 2008
Com funciona el pagament per click?
El pagament per click és un recurs cada cop més utilitzat i més rentable a l'hora de planificar campanyes publicitàries. He vist que molta gent no coneix el funcionament d'aquesta eina, de manera que aquest post preten ajudar a aquells que no ho coneixen.
En primer lloc, el pagament per click és possible gràcies al SEM (Search Engine Marketing, el màrketing de buscadors), que ofereix un trafic de cercadors segmentats.
Així doncs, el funcionament del pagament per click és el següent: l' anunciant escull el cost per click, és a dir, el que pagarà cada cop que una persona faci click en el seu enllaç. A més, també pot escollir ser el màxim pagador d'una categoria, la qual cosa permetrà a l'anunciant aparéixer com el primer de la llista. Però hi haurà qui dirà: doncs jo pago 3€ per click i m'asseguro ser el primer. La cosa no funcina així. En quant l'anunciant estableix un cost màxim per click, automàticament se li comunica quina quantitat paga l'anunciant que més paga, per tant no és necessari malgastar.
A més, els enllaços de pagament per click sempre apareixen com a cerques relacionades, és a dir, sempre apareixeràn els enllaços interessants per a la persona que fa la cerca.
Finalment, existeix l'anomenat "fals click", és a dir, intentar desbancar els anuncis de la competència clickant-los seguidament. De tota manera, cal dir que els cercadors disposen de numbrosos mecanismes de control d'aquests fraus.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
