Europa aposta per la seguretat dels menors a Internet

Cada dia més, els menors d'edat accedeixen a Internet per poder fer les seves consultes, parlar amb amics, jugar, o estudiar, entre d'altres coses. Però no tot és això, Internet és una entrada per als nens al món dels adults, cosa que preocupa als pares seriosament. 60% dels pares europeus es preocupen perque els seus fills puguin ser víctimes d'una manipulació a través d'Internet. Per aquest motiu, Europa invertirà 55 milions d'euros entre el 2009 i el 2013 per tal de protegir als seus menors. Aquesta acció consisteix en un pla que s'ha acceptat a la Comunitat Europea, i que es centra en una estratègia per aconseguir que els menors puguin navegar de manera més segura, sobretot a blogs, missatgeria instantània i xarxes socials. A més, es distinarà una web i un telèfon per tal de poder denunciar pàgines, persones, continguts, o conductes perjudicials, i especialment aspectes relacionats amb abusos sexuals a nens, manipulació i acós online. 

Darrera aquest pla, també es busca crear una base de coneixements sobre les noves tendències dels nens a Internet. 

Finalment, pel que fa a la distribució del pressupost, podem dir que 48% del mateix anirà destinat a concienciar a la població europea, 34% per lluitar contra els continguts il·legals i les conductes perjudicials, 10% per promoure un entorn de línia més segur, i el 8% restant per crear aquesta base de coneixements que hem esmentat anteriorment. 

Myspace i Google vs. Facebook

MySpace i Google s'han unit per combatre contra la red social del moment: Facebook. Les dues empreses s'han unit per tal de frenar els peus al líder del sector. MySpace ID, el sistema d'inici de sessió de MySpace pot ser compatible amb qualsevol pàgina d'internet que vulgui adoptar el mateix sistema, factor que serà clau a l'hora de frenar els peus a Facebook, ja que tansols amb un nom d'usuari i una contrasenya, l'usuari podrà accedir a multitut de pàgines a les que actualment necessita registrar-se de cada cop.  A més, el fet d'oferir assistència tècnica als bloggers i als creadors de petites webs, ambl a condició d'adoptar el mateix sistema d'inici de sessió, farà que molts dels creadors d'aquestes pàgines vulguin entrar a formar part del grup Google-MySpace. 

De tota manera, cal destacar que Facebook també ha utilitzat aquesta estratègia, donat que fa uns mesos, la xarxa social va anunciar que, properament, des de Facebook es podrà accedir directament a Discovery Channel, Dig i Hulu. 

Haurem d'esperar per veure finalment qui guanya aquesta batalla en la que tothom està posant tants esforços. 

Pirateria

Un estudi realitzat per la consultora IDC per a la Business Software Alliance ha explicat que Catalunya és una de les comunitats autònomes d'Espanya amb un major índex de descàrregues il·legals a Internet. Andalusia, amb un 60% de descàrregues il·legals, és la comunitat ab més pirateria, mentre que Madrid i Navarra són les que menys ho pateixen. Pel que fa a dades econòmiques, podem destacar que al 2007, la facturació del mercat espanyol per softwares va ser de 1.500 milions d'euros, i que les pèrdues per descàrregues il·legals sumen uns 659 milions, sobretot compresos entre les comunitats de Madrid, Catalunya, Andalusia, Comunitat Valenciana i Euskadi. 

A més d'aquestes dades, és important destacar que si a Espanya es reduís la pirateria, es podrien crear entre 2.000 i 4.000 llocs de treball en el sector, dins el mercat espanyol. 

Finalment, quan al rànking, Andalusia és la comunitat amb més pirateria, seguida per Extremadura, Comunitat Valenciana, Castilla La Mancha, Aragó, Castilla León, Galicia, Catalunya, La Rioja, Cantabria, Balears, Pais Basc, Canaries, Múrcia, Madrid i, finalment, Navarra. 

Què busquem a Google?

Google ha desvelat quines són les paraules més cercades pels espanyols a Google. Així doncs, entre les més cercades, destacquen Youtube, Rafa Nadal i Bibiana Aido (Ministra d'Igualtat). Juegos, hotmail, Marca i As també són de les més cercades, així com Facebook, Tuenti i Hi5. Aquests resultats ens donen molta informació sobre el comportament dels usuaris a la xarxa, que donen molta importància a les xarxes socials, als esports, i a l'oci en general. 

Pel que fa a les cerques a nivell internacional, destaquen els noms de Sarah Palin, Barack Obama, o Olimpíades Beijing 2008, el que confirma la importància que donem als esports, i la importància que es dóna als EEUU a les eleccions a la presidència. 

El terme que designa la llista de paraules més cercades el·laborada per Google s'anomena "Zeitgheist", i pot ser consultada a la web www.zeitgheist.com

Accessibilitat imprescindible

Avui en dia, en el món tan globalitzat en que vivim, Internet s'ha convertit en una eina clau per estar al dia. Un usuari pot accedir a la xarxa des de qualsevol lloc, parli l'idioma que parli, pertanyi a la cultura que pertanyi, o tingui les capacitats físiques que tingui. Per aquest motiu, la xarxa ha de ser un lloc accessible per a tothom tingui les característiques que tingui. Parlar d' accessibilitat vo dir parlar d'un accés universal a la xarxa, independentment del tipus de hardware, software, infraestructura de xarxa, idioma de l'usuari, cultura, localització geogràfica o capacitats de l'usuari. Cal dir que, avui en dia, la xarxa, en general, encara no està adaptada quant a accessibilitat en alguns aspectes. Per exemple, les persones cegues no poden gaudir d'Internet amb les mateixes condicions que aquells que no són cegs. I això es converteix en un problema quan ens trobem en un món en el que les parlaules "igualtat" o "discriminació" són tan importants. Internet hauria de començar a ser més accessible, hauria d'incorporar, per exemple, dispositius d'àudio per als cegs. De tot això s'encarrega el WAI (Iniciativa d'accessibilitat web), i el que aquesta organització, que pertany al W3C, pretén, és arribar a aconseguir que la xarxa sigui un lloc més accessible i global per a tothom i, sobre tot, per a les persones amb discapacitats. 

Sincerament, dubto bastant que els dissenyadors de pàgines web segueixin amb rigurositat les pautes de WCAG (d'Accessibilitat al contingut web). Si ho féssin, adaptarien les pàgines a les persones amb dificultats i reduirien les barreres a la informació. En la meva opinió, és imprescindible que la xarxa s'adapti a aquestes possibles discapacitats, i els dissenyadors de pàgines jugaràn un paper clau en aquest desenvolupament d'Internet, ja que hauran de prioritzar informació accessible davant el disseny, tot i que si són bons professionals sabran conjugar els 2 factors i aconseguir millorar aquesta gran xarxa mundial. 

Antivirus per als mac

Seguint amb el meu post del 25 de novembre titulat "Qui diu que no hi ha virus per Mac?", avui he llegit a The Register que Mac ha recomenat, per primer cop, que els seus usuaris facin servir antivirus. És més, l'empresa ha recomenat fer servir més d'un antivirus. Segons declara un portaveu d'Apple, "Apple recomana la utilització de diversos antivirus perque d'aquesta manera els programadors de virus hagin de superar més d'una barrera, la qual cosa fa que els procés de creació del virus sigui molt més complicat". 

De tota manera, cal dir que la utilització de diversos antidirus podria fer que el sistema operatiu es veiés afectat. Així doncs, la millor solució que es proposa és utilitzar un antivirus i el firewall, i preocupar-se de tenir-ho sempre ben actualitzat. 

Finalment, podem destacar algunes de les marques que Apple recomana com a antivirus pels Mac. Aquests serien Intego VirusBarrier, Symantec Norton 11 for Macintosh, i McAfee VirusScan for Mac. De tota manera, també poder utilitzar AVG per Mac de manera gratuita.  

Koobface s'aprofita de Facebook

Com tots sabem, Facebook és actualment una de les xarxes socials amb més afiliats arreu del món. També és ben sabut que Facebook és una eina de renuncia a la intimitat personal ja que, per exemple, kuan penjes fotografies a la xarxa, estas renunciant als teus drets sobre elles. El que molta gent no sap, és sobre l'existència de Koobface, un nou virus que funciona a través de Facebook i que està infectant ordinadors per tot el món. 

Com funciona Koobface?

Koobface es propaga a través dels missatges que els usuaris de Facebook s'envien. Els missatges, que solen portar com a títol algo com "estàs genial en aquest vídeo", redirigeixen a l'usuari a una pàgina on, per tal de poder visualitzar el video correctament, se'ls demana que es descarreguin el que diu ser una actualizcació de Flash. Com podem imaginar, s'usuari no s'està descarregant l'actualització d'Abode, sino que està infectant el seu ordinador. A més, un cop l'usuari està infectat pel Koobface, quan va a cercadors com ara Google, Yahoo! Live.com i MSN, és redirigit cap a pàgines que també han estat infectades. Així doncs, l'usuari es troba en una situació de la qual no és facil sortir. Finalment, cal destacar que Koobface intenta aconsegir els números de les targetes de crèdit que els usuaris entren a les pàgines infectades, per tal de poder fer duplicats de les targetes. 

Qui diu que no hi ha virus per Mac?

No és veritat que no existeixin els virus per als Mac. Contra el que molta gent pensa, s'ha demostrar que si pot haver-hi virus, de fet, s'ha creat un virus a mode de proba que reb el nom de Macarena, i s'ha enviat a algunes empreses fabricants d'antivirus per fer-lis veure que és possible que un virus també afecti a un Mac. En concret, el virus Macarena ifecta els arxius que es troben al directori, i s'afageix a aquests. A més, cal dir que aquest virus només ocupa 528 bytes.
De tota manera, el cirus es pot eliminar ràpidament amb un antivirus, i no causa gaire problemes al Mac.
Així doncs, és veritat que no existeixexn virus perillosos per a Mac OS X per al moment, tot i que hem de tenir en compte que els usuaris de Mac són només en torn a un 6% de la població mundial, contra l'altre 94% que fa servir PC. És en realitat per aquest motiu per el que no hi ha, almenys de moment, virus per Mac. En tot cas, les empreses d'antivirus hauran d'anar cada cop més en compte, i sobre tot tenint en compte que els usuaris de Mac cada cop són més, i que alguns virus afecten a l'rdinador sigui quin sigui el sistema operatiu que faci servir.

El futur de la tele de pagament

Què passarà amb la tele de pagament quan la TDT s'instali definitivament a les nostres cases? Crec que el futur de les teles de pagament no està gaire clar, ja que la TDT ens ofereix més coses: diversitat de canals, possibilitat de veure múltiples canals alhora, una millora en qualitat, etc. I a més, sense pagar. M'agradarà veure com reaccionen algunes cadenes com ara la Fox o la Paramount davant l'arribada definitiva de la TDT al nostre pais. En la meva opinió, la tele de pagament serà cada cop una cosa més deixada de banda, i si segueix funcionant serà fer les taquilles com ara futbol o pel·lícules. De tota manera, per que això sigui així, Canal Satélite Digital s'haurà de posar les piles si no vol que la competència, com ara Ono, amb molta més oferta, se'l menji.
Així doncs, crec que cadenes com la Fox acabaran firmant un contracte amb la TDT i deixaràn la televisió de pagament, com ja han fet algunes cadenes com ara FDF o Disney Channel.
Per aquest motiu, en la meva opinió, les teles de pagament s'han de posar les piles amb les taquilles, rebaixar els preus, fer millors ofertes, i captar nous socis, per que l'arribada de la TDT els fa perillar.

Apple no vol l'Adobe Flash al seu iPhone

Tot i les numbroses demandes del públic per incloure l'Adobe Flash a l'iPhone, Apple ha dit que el seu acord de condicions de serveis ho prohibeix. ¿I això què vol dir? No cal posar excuses. L'Adobe Flash és la plataforma més popular per veure grafics interactius, i tot i que Adobe diu que està treballant en una versió per a l'iPhone, Bart Decrem, el CEO dels creadors de Tap Tap Revenge (un joc de l'iPhone), declara que és "bastant escèptic que el Flash pogués arribar a ser implementat d'una manera que no violés les condicions de servei del acord al que van arribar els creadors del telèfon.
I tot aquest revolt ha sorgit a partir d ela notícia que Adobe està treballant per crear una versió de Flash per a un mòbil Windows.
Però quin és el problema de fons? Apple és una companyia que té èxit gràcies al fet que s'ho fa tot ella soleta, és a dir, que té un domini total sobre el seu hardware i també sobre el seu software, en tots els seus productes. I aquest és el problema. Que Apple no vol tenir en el seu iPhone una cosa externa a ells com ara l'Adobe Flash.
I, finalment, aquest és un dels pitjors problemes als que l'iPhone s'ha d'enfrontar. Molta gent no el compra per que no té Flash, i tenin em compte que gran part de les pàgines d'Internet treballen amb Flash, no teni-lo vol dir no poder visualitzar correctament totes aquestes pàgines. Un gran problema per el que, en teoria, és el millor telèfon del mercat.

Ceguera als banners

La ceguera als banners és algo psicològic que no té res a veure amb el contingut del banner, amb a qui va adreçat, o amb el seu disseny. És simplement que el nostre cervell, pel sol fet de percebre que hi ha un banner, l'ignora i fa que no el veiem.
L'explicació científica per a aquest fet és que quan un estímul es repeteix molts cops (com ara l'aparició de banners a les pantalles d'inernet), desenvolupem una insensibilitat cap aquest estímul.
D'questa manera, el problema dels banners, de vegades, és que són poc útils o poc atractius. I ja no ens referim als continguts, sino al simple fet d'involucrar a l'usuari en el banner. Un disseny atractiu és fàcil d'aconseguir, però, més enllà dels continguts, si aconseguim involucrar a l'susari en el nostre banner, aconseguirem evitar la ceguera als banners.
De tota manera, hi ha qui afirma que la millor manera d'evitar la ceguera als banners és fer la publicitat el menys atractiva possible, és a dir, que quasi bé s'integri en el text quan a format, i d'aquesta manera el nostre cervell no la identificarà com a publicitatg i no ens cegarà.

Com funciona el pagament per click?

El pagament per click és un recurs cada cop més utilitzat i més rentable a l'hora de planificar campanyes publicitàries. He vist que molta gent no coneix el funcionament d'aquesta eina, de manera que aquest post preten ajudar a aquells que no ho coneixen.

En primer lloc, el pagament per click és possible gràcies al SEM (Search Engine Marketing, el màrketing de buscadors), que ofereix un trafic de cercadors segmentats. 

Així doncs, el funcionament del pagament per click és el següent: l' anunciant escull el cost per click, és a dir, el que pagarà cada cop que una persona faci click en el seu enllaç. A més, també pot escollir ser el màxim pagador d'una categoria, la qual cosa permetrà a l'anunciant aparéixer com el primer de la llista. Però hi haurà qui dirà: doncs jo pago 3€ per click i m'asseguro ser el primer. La cosa no funcina així. En quant l'anunciant estableix un cost màxim per click, automàticament se li comunica quina quantitat paga l'anunciant que més paga, per tant no és necessari malgastar.

A més, els enllaços de pagament per click sempre apareixen com a cerques relacionades, és a dir, sempre apareixeràn els enllaços interessants per a la persona que fa la cerca.

Finalment, existeix l'anomenat "fals click", és a dir, intentar desbancar els anuncis de la competència clickant-los seguidament. De tota manera, cal dir que els cercadors disposen de numbrosos mecanismes de control d'aquests fraus. 

I els beneficis de Yahoo! segueixen baixant...

En la meva opinió, Yahoo! no podria haver fet res millor que acceptar l' oferta de compra per part de Microsoft. Per que com que no va acceptar, els beneficis de l'empresa segueixen una línia decreixent que sembla no tenir fi. 

A més, Google, l'etern competidor de Yahoo! controla el mercat dels anuncis als buscadors, tot i que Yahoo! ha entrat en una dinàmica en que no els importa lluitar com calgui per guanyar la guerra dels anuncis a Google. En la meva opinió, faci el que faci, no la guanyarà.

I a Yahoo! ja li queden poques alternatives per tirar endavant i no seguir perdent diners, i una de les més comentades és la possible compra de AOL per part de l'empresa, tot i que això, crec, només serviria per que tothom mirés cap a una altra banda mentre Yahoo! segueix perdent beneficis. 

De tota manera, i com ja vaig comentar, Steve Ballmer segueix interessat en Yahoo!, tot i que digui que no, i la compra de Yahoo! per part de Microsoft seria, en la meva opinió, la millor manera de salvar l'empresa d'un final com els de Terra o Altavista

Microsoft no comprarà Yahoo!

En contra d' allò que molts pensaven, Microsoft no comprarà Yahoo!. 

Steve Ballmer, el CEO de Microsoft va desmentir ahir que l' empresa tingués la intenció de comprar Yahoo!, tot i que va dir que en un futur es podria plantejar la compra del cercador. 

Tot i això, la notícia va ser suficient per que les accions de Yahoo! baixessin un 14%, tot i que molts accionistes de l' empresa no varen voler retirar les seves accions. 

Haurem d' esperar un temps per veure si finalment microsoft acaba comprant Yahoo!

Comentari de l'article We Media

L' article We Media parla sobre el paper de l'individu vers la societat de la informació. Al llarg dels darrers anys, i amb l'arribada, sobre tot, d'Internet, les persones hem començat a formar part d'aquesta societat de la informació de manera activa. Ara ja no empassem informació de manera gairebé passiva, si no que la seleccionem cuidadosament: escollim el mitjà, el soport, la durada d'allò que llegim... i és que ara sóm actius. I no només això, si no que ara també ampliem la informació amb les nostres creences o el que veiem, i eines com ara la Wikipèdia o els blogs fan que això sigui possible. És per aquest motiu que no és d'extranyar que notícies com ara la de la "Virginia Tech Massacre" fessin que la Wikipèdia es tornés "boja" en les hores següents de l'esdeveniment. 

En aquest video podem apreciar la velocitat amb que la gent actualitzava tot allò que passava a cada instant.

Així doncs, crec que és molt positiu el fet que ja no siguin només els mitjans qui crein les notícies, si no que sigui la 

persona corrent qui ho faci, ja que això ens donarà a tots una visió molt més àmplia i més verdadera de la realitat.

Finalment, em sembla admirable que Wikipèdia, sent una "enciclopèdia lliure", funcioni de la manera que ho fa amb les

aportacions de la gent, i no com la resta d'enciclopèdies que tenen un grup més o menys reduït de gent al darrere i

que no poden saber, ni de llarg, el que sabem tots els que formem la societat de la informació.

El primer mouse per a ordinadors

El primer mouse per a ordinador va ser creat per Douglas Englebart i William English al 1964, al Institute Research of Stanford. Es tractava d'una petita capça de fusta creada de manera artesanal amb dues rodes de metall, i va ser creada amb la intenció d' augmentar l' intel·lecte humà millorant la comunicació entre home i màquina. El nou invent va ser batejat amb el nom de X-Y Position Indicator for a display system, (Indicador de posició X- Y per a un sistema de visualització).

Tot i això, el nou invent va rebre el nom de mouse perque els cables que hi sortien per la part del darrere recordaven la cua d' un ratolí. 

Douglas Englebart va demanar la patent per al nou invent al 1967, tot i que no li va ser concedida fins al 17 de novembre de 1970. Tot i això, no tothom coneix la història d'aquest invent: n'hi ha que afirmen que el primer mouse va ser creat per Apple i que es venia juntament amb la computadora, i també hi ha els que diuen que això no és així, i que el primer mouse va ser creat per Xerox per a PC, i que es comercialitzava amb el seu equip "8010 Star Information System". Aquesta segona creença ve del fet que al 1972, Bill English, dissenyador que havia treballat amb Douglas Englebart a l'invent, va perfeccionar-lo, i ho va fer per a Xerox.

Així doncs, podem dir que Douglas Englebart va ser la persona que va aconseguir que l' ordinador passés de ser una eina de treball pels científics, a una eina molt més assequible per a la gent. 

Adjunto el video de The Demo, la demostració on Douglas Englebart ensenya per primer cop com funciona el nou invent, tot i que no es veu massa bé per que data de l'any 1968. Aquest és del primer del 9 videos dels que consta The Demo, però la resta dels videos es poden trobar a Youtube.